Després de deixar el cotxe i començar a caminar, crida l'atenció el carrer Vilches. Les cases petites i emblanquinades contrasten amb les que s'han construït de bell nou. A última hora del matí, quan alguns excursionistes compren els productes de la zona, la intensitat de l'olor de les olives envaeix l'ambient.

Aquesta aroma comparteix protagonisme amb la lleugera acidesa dels altres productes locals: el formatge i l'oli. Al llarg del carrer, d'aspecte tradicional, diverses portalades metàl·liques obertes conviden el públic a entrar i comprar. Durant milers d'anys, des que aquesta vila va ser en mans musulmanes va rebre el nom de Campo. Felip II li va donar el nom i el títol de vila i el cognom de Real.

Seguint el passeig al llarg del carrer Vilches, les indicacions guien fins a l'església, que destaca per damunt de les siluetes de les cases. En un costat queda el Museu de la Terrisseria, que es visita amb cita prèvia. En arribar al punt més alt del poble, la panoràmica que s'estén davant la vista val molt la pena: la pedra blanca de l'atri apareix envoltada de romaní i els arbusts mostren les seves flors; també hi ha pins, oliveres i alzines.

L'església va ser primer castell i va pertànyer a l'orde dels templers. El segle XIV va ser consagrada com a lloc de culte i avui és Monument Historicoartístic Provincial. En mirar-la des de fora es fan evidents les dues èpoques de la seva construcció. De l'església queden l'arc de mig punt i el sostre format per les voltes de creueria.

Encara es conserva l'estil gòtic tardà, i també hi ha alguns elements arquitectònics renaixentistes. A l'interior queden cicatrius de la Guerra Civil, període en què van desaparèixer els retaules i les escultures.

Si es baixa per l'escala principal, empedrada, apareix la plaça Major, centre neuràlgic de la vila. Al costat s'alça l'ermita del Santo Cristo de la Peña (segle XVIII), un autèntic oasi de silenci al mig de la gatzara que, de vegades, domina el carrer. Dins s'observa una sola nau i una cúpula lleugerament el·líptica.
Dues ermites més s'alcen al voltant de la vila.

A l'entrada sorprèn la de Nuestra Señora de los Remedios (segle XVI), dotada d'una nau amb una cúpula voltada sobre petxines, triangles curvilinis que formen l'anell de la cúpula. També als afores es troba l'ermita de la Virgen de las Angustias (segle XVI), d'una única nau rectangular.

Denominació de qualitat (DC)

Al voltant de Campo Real, al sud-est de Madrid, les oliveres han crescut des de temps immemorials, igual com les plantes aromàtiques amb què es preparen els fruits.
Les olives són de la varietat mançanilla i el que les fa diferents i úniques és la manera com es conserven.
L'octubre es cullen, a mà, perquè no es facin malbé, i s'emmagatzemen en grans dipòsits, on l'aigua i la sal les conserven.
L'oliva és curada a l'estil Campo Real i s'amaneix amb farigola, fonoll, orenga i alls, que li donen un gust exclusiu.

Fundació Espanyola de la Nutrició

Les olives tenen un contingut energètic mitjà. El principal macronutrient són els lípids, amb un alt percentatge d'àcids grassos monoinsaturats, la qual cosa ajuda la prevenció de malalties cardiovasculars. També destaquen per la seva aportació a la dieta de fibra i vitamina E.

www.aceitunasdecamporeal.com