Primera tarda 

16.00 Visita al museu 

Pugem a la dreta a la recerca del carrer del Obispo Valero. Uns 30 metres ens separen del Museu de Conca, obert de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h, i diumenges de 10.00 a 14.00 h. Allà s'hi fa un repàs per la història de Conca a través de les seves troballes arqueològiques, des del Paleolític i l'Edat del Bronze fins a la modernitat. 

17.00 A l'altre costat del Huécar 

A Conca, caminar és inevitable, així que ha arribat el moment d'afrontar una petita excursió. Tornem per Canónigos fins a la baixada al Puente de Hierro de San Pablo, amb 100 metres de desnivell. Aquesta joia de l'arquitectura industrial es va aixecar el 1902. 

A l'altre costat del Huécar, a mà dreta, hi destaca la presència del Convent de San Pablo, del segle XVI, que actualment és un Parador Nacional; on prenem un petit refrigeri abans de seguir amb la nostra ruta. 

18.00 Empremtes dels artistes locals 

La primera parada que farem serà a l'antiga església-capella del convent. Aquesta és la seu de l'Espai Torner, un petit museu amb 40 obres de l'artista de Conca Gustavo Torner. 

Tornem pel Pont de San Pablo, el creuem i ens desviem cap a la dreta. A 200 metres es troba l'escultura del Pastor de las Huesas del Vasallo. És una obra en bronze de 1929, signada per un altre artista local, Luis Marco Pérez. Tornem a agafar la pujada de San Pablo. Passem a l'esquerra per la plaça de la Ciudad de Ronda, la Baixada de San Martín i la Baixada de Santa Catalina. 200 metres més endavant, entrem al Centre d'Artesania Iglesia de Santa Cruz. Aquest modern centre cultural exposa i ven obres d'avantguarda dels millors artesans manxecs. 

19.00 Capvespre al Xúquer 

Després de la visita, sortim a l'esquerra i arribem al carrer d'Alfonso VIII, el carrer més important de la ciutat. Crida l'atenció el color de les façanes dels seus edificis. Quan acaba el carrer, agafarem, a la dreta, el carrer Andrés de Cabrera fins a arribar a la Porta de San Juan. 

Seguim la baixada pel carrer de San Juan fins al Pont de la Trinidad, a l'esquerra. El creuem i girem cent metres a la dreta per l'avinguda Virgen de la Luz. Ja estem a l'entrada al Pont de San Antón, que apareix a la dreta. Construït amb pedra, en substitueix un de molt antic, pel que sembla d'origen musulmà. Aquest data del segle XVIII i dóna accés al barri de San Antón. 

Creuem el Xúquer i ens trobem amb la façana de l'Església de la Virgen de la Luz (oberta de 8.00 a 13.00 i a de 18.00 a 20.00 h). L'edifici ocupa el lloc de l'antiga Església de San Antón i va ser reformada per complet el segle XVIII. Al seu interior acull la imatge de la popular Virgen de la Luz, patrona de la ciutat. Durant la Setmana Santa, és el punt de partida de la Processó de Paz y Caridad  del Dijous Sant. 

20.00 La ciutat baixa 

Tornem a creuar el Pont de San Antón i seguim recte pel carrer Colom. Després girem a l'esquerra, deixem enrere l'Hospital de Santiago i continuem pel carrer Mateo Miguel Ayllón, fins arribar a la plaça de la Constitución. A continuació, seguim pel carrer Carretería fins a la plaça de la Hispanidad. 

Ens desviem lleugerament a l'esquerra pel carrer de Cervantes. El nostre objectiu final és a prop; només hem de travessar dues illes del carrer de Fermín Caballero i després girar a l'esquerra pel carrer de Federico García Lorca. 

Ja estem al lloc desitjat: el Restaurant Raff, amb un sol Repsol. En aquesta coneguda casa de menjars, la barra està al voltant de la cuina, a l'estil asiàtic. D'aquesta manera es pot veure en acció al xef José Ignacio Herraiz. Entre les seves creacions, són indispensables les mandonguilles de sípia o el canaló d'ajoarriero. 

Després, prenem el pols a la nit de Conca gràcies a tres zones amb locals animats: La Calle, La Estación i, òbviament, el casc antic.

Segon matí 

10.00 h - De plaça en plaça 

Tornem a sortir de la Plaça Mayor. Creuem per sota dels arcs de l'Ajuntament i entrem, a la dreta, a la plaça de la Merced. En aquest petit espai hi trobem diversos llocs d'interès: el Convent de les Santísimas Esclavas del Santisimo Sacramento, conegudes com les Blancas, i l'Església de la Merced, que ocupen l'espai de l'antic palau de la poderosa família Hurtado de Mendoza. 

Només hem de creuar la plaça per fer un salt en el temps. Estem davant del Museu de les Ciències de Castella-la Manxa. El centre ofereix interessants exposicions i recorreguts temàtics, així com un planetari que farà les delícies dels més petits. 

11.00 Minaret o torre 

Ens dirigim cap al sud pel carrer de Santa María. A 80 metres s'obre l'esplanada de la plaça de Mangana. En un costat crida l'atenció el monument a la Constitució, obra de Gustavo Torner; a l'altre, la Torre de Mangana. El seu origen no està molt clar; alguns la situen com a minaret de l'alcàsser musulmà i d'altres com a campanar de Santa María, del segle XVI. 

Després de moltes transformacions, el 1968 li va arribar la definitiva. El que no ha variat en aquest temps és el seu ús com a rellotge i company diari de la gent de Conca. 

11.30 L'empremta de la Setmana Santa 

Conca és una ciutat de desnivells. Ara baixem a la plaça del Carmen Des d'allà, continuem baixant fins al carrer Alfonso VIII. Girem a la dreta i seguim uns 100 metres fins al Museu de la Setmana Santa, obert de dimecres al dissabte d'11.00 a 14.00 i a de 16.30 a 19.30 h, diumenges d'11.00 a 14.00 h. 

Aquí, si coincidim en el temps, podrem fer-nos una idea de la importància de la Setmana Santa a Conca, que ha estat declarada d'interès turístic internacional. La ciutat compta amb 32 confraries, 13 de les quals són anteriors al segle XIX. Així, cada carrer del centre històric es converteix en una via natzarena durant aquells dies. 

12.30 Conca subterrània 

Seguim el nostre camí agafant, cap a l'esquerra, el carrer dels Caballeros. D'aquesta manera, tornem al carrer Alfonso VIII. A 150 metres, hi ha l'entrada al refugi antiaeri de la Guerra Civil. Es tracta d'una visita curiosa i sorprenent. Es va construir aprofitant unes coves anteriors, que funcionaven com a habitatges i que l'ajuntament va expropiar a finals del segle XIX. Es poden visitar de 12.00 a 14.00 i de 16.30 a 19.30 h; i les visites guiades duren vint minuts. Aquest és el punt de partida d'un recorregut per la Conca subterrània, que es completarà amb l'obertura d'uns altres dos refugis i de la cripta de San Andrés. 

13.15 Edificis singulars 

Des del carrer Alfonso VIII, uns petits pòrtics, a la nostra dreta, són l'entrada al barri de San Martín. Les façanes d'aquests edificis van a parar al carrer, però les seves parts posteriors baixen 3 o 4 nivells més per la paret vertical que surt a la Falç del Huécar. Per això, vistos des de l'altre costat, a aquests edificis se'ls coneix com les cases profundes o els gratacels de San Martín. 

14.00 Creuem cap al nord 

Tornem pel carrer Alfonso VIII cap a la Plaça Mayor. La travessem i agafem el carrer que surt cap a la dreta, vorejant el Convent de Las Petras. És el carrer de San Pedro. Caminem cent metres fins al restaurant San Nicolás, recomanat per la Guia Repsol, que és cèlebre per les seves jornades gastronòmiques dedicades a la cacera. No ens podem perdre receptes com l'ajoarriero, l'atascaburras o les migas ruleras.

Segona tarda 

16.00 La part alta de la ciutat 

Seguim la nostra ruta pujant fins a la zona més alta de la ciutat pel mateix carrer San Pedro i la seva prolongació cap a la dreta, el carrer del Trabuco. A uns 500 metres, podem visitar l'Arxiu Històric Provincial. Ocupa l'antic edifici del Tribunal de la Inquisició i de la presó provincial i, en el seu moment, va formar part del recinte del castell. 

Del castell d'origen àrab se n'ha conservat ben poc, amb prou feines el modest Arc de Bezudo -la porta de la ciutat cap a l'est- ubicat davant de l'arxiu, així com una part de la torrassa i una petita secció de la muralla. 

16.30 Descens al Xúquer 

Tornem pel carrer del Trabuc i agafem a la dreta la Ronda del Xúquer, que ens porta, per darrere de l'Església de San Nicolás, a la confluència amb el carrer Severo Catalina (o Pilares, ja que alguns la continuen anomenant amb el seu antic nom). Girem a la dreta per la Bajada de las Angustias. El camí descendeix en forma de zig-zag fins al curs del Xúquer. Passarem per l'Arc dels Descalzos i pel que queda del Convent dels Franciscanos Descalzos, que apareix a la nostra esquerra. 

El descens porta fins a l'Ermita de la Virgen de las Angustias (oberta de 9.00 a 19.00 h a l'hivern, i a de 9.00 a 22.00 h a l'estiu) i per la qual els ciutadans de Conca senten una gran devoció. La tradició diu que s'ha de besar el mantell el Divendres de Dolors i a acompanyar-la la nit de Divendres Sant. 

El camí continua descendint fins a la ribera del Xúquer, cap al Pont dels Descalzos. És una passarel·la que travessa el riu fins a l'altre costat. Si no volem creuar el riu, a la mateixa vora de l'ermita hi ha una zona condicionada per al lleure: el Recreo Peral. Les vistes de la ciutat des d'aquest lloc són magnífiques. 

18.00 Visita a San Miguel 

El dia s'acaba, així que hem de tornar a la ciutat. Ho farem per la Bajada de las Angustias (trigarem una mica més de 20 minuts). En arribar a la plaça de San Nicolás, seguirem la dreta pel carrer de les Armas. Som al pintoresc barri de San Miguel, on les cases estan tan juntes, que els carrers no permeten l'accés als cotxes. 

Enfilada sobre el riu Xúquer, hi ha l'Església de San Miguel. D'origen romànic, es va remodelar al segle XVIII. Només està oberta durant la Setmana de Música Religiosa, una de les activitats més importants de la Setmana Santa de Conca. Precisament, el 2011 compleix 50 edicions. 

18.45 Comença el comiat 

Ascendim per la Bajada de San Miguel, que ens deixa a la part posterior de l'Ajuntament. És un bon moment per recórrer sense presses el carrer Alfonso VIII i entrar a les botigues de ceràmica (Adrián Navarro), d'artesania o de productes de la terra. A La Alacena, hi podrem comprar formatges, vi, mel i plats tradicionals envasats. 

20.30 Sopar sobre el Huécar 

Per acabar la nostra visita, agafem el carrer que apareix just a l'esquerra de la façana de la catedral: la Ronda de Julián Romero. A pocs metres, hi ha el restaurant Figón del Huécar, guardonat amb un Sol Repsol. Curiosament, ocupa la que va ser la casa del cantant José Luis Perales. 

Els seus plats donen un toc modern a la cuina tradicional i fins i tot s'atreveixen amb la caldereta de peix, que podrem degustar mentre contemplem la Falç del Huécar, perfectament il·luminada, als nostres peus. Serà el final de la nostra estada.