Repsol
Inici
|
Contacte
|
Usuaris Registrats

Capital de reis

Lleó té un passat històric envejable. Tanmateix, en els últims anys ha sofert una transformació cap a la modernitat. Aquesta decidida aposta potencia encara més l'ànima de la ciutat, que ofereix al visitant meravelles com la catedral, la reial col·legiata de San Isidoro, l'Hostal de San Marcos o l'atmosfera irrepetible del Barrio Húmedo.

Primer matí 

09.00 Un passeig per preparar les cames 

Comencem a descobrir la ciutat ben aviat, a la porta Castillo, que dóna a la plaça de l'Espolón. Situada al nord de la ciutat antiga, és l'única de les portes medievals que donaven accés a Lleó que encara queda dempeus. També es coneix com a Arco de la Cárcel. El motiu? Els dos edificis que veiem a la dreta de la porta, la presó vella i l'església dels Descalzos, que avui formen l'Arxiu Històric Provincial (plaça Puerta Castillo, s/n; tel.: 987 244 010). L'arxiu és d'entrada lliure. Per accedir-hi, passem la porta Castillo, girem a la dreta i caminem no arriba a 20 metres. 

Tornem a passar per la porta Castillo per agafar el carrer de les Carreras, a la nostra dreta. Girem la cantonada per l'avinguda dels Cubos i ens trobem davant de les torrasses de les antigues muralles romanes, aixecades entre els segles i i iv, que són el millor record de l'origen de la ciutat. Lleó va néixer del campament de la famosa Legio VI Victrix, a la qual posteriorment va succeir la Legio VII Gemina. En veure la rotunditat d'aquestes muralles, ens adonem del sorprenent nivell dels enginyers militars romans. 

Un tranquil passeig per l'avinguda ens portarà, gairebé sense adonar-nos-en, a la part posterior de la catedral, on en destaquen els detalls de l'arquitectura gòtica. Però el millor és que girem a la dreta, fins a la plaça de la Regla, des d'on tindrem una perspectiva immillorable sobre l'edifici. 

10.00 La pulchra leonina no defrauda 

Davant nostre, presidint l'esplanada, hi ha la catedral de Santa María, una de les meravelles de l'art gòtic. La seva vista omplia d'alegria els pelegrins que feien parada obligada al seu camí cap a Santiago de Compostel·la i els donava forces. Es va començar a construir al segle xiii sobre edificis anteriors, entre ells, el palau reial. El rei Ordoni II el va cedir per donar gràcies a Déu per la seva victòria sobre els musulmans a San Esteban de Gormaz. La façana es pot apreciar en la seva màxima esplendor si arribem quan els primers rajos de sol il·luminen la rosassa central i les dues torres, de 65 i 68 metres d'alçària. 

A l'interior, no podem fer res més que quedar-nos en silenci davant de la majestuositat dels 1.800 metres quadrats de vidrieres policromades, d'influència francesa. A l'Edat Mitjana, s'usaven com si fossin llibres il·lustrats de grans dimensions; cal recordar que gairebé tota la població llavors era analfabeta. Tampoc no ens podem perdre una vista insòlita des d'El sueño de la luz (tel.: 638 479 419): una plataforma de 14 metres d'alçària que ens permet observar els detalls de les vidrieres des d'una posició única. La visita guiada dura mitja hora. Cal trucar per telèfon per tal de reservar l'entrada, ja que, per motius de seguretat, només 25 persones poden desafiar alhora els 64 esglaons que ens menen fins a la plataforma. 

No ens n'anirem de la catedral sense retre homenatge a la llegenda del talp. Sobre la porta de San Juan, la que hi ha a l'esquerra de les tres principals que donen accés al temple, observarem el que sembla la pell d'un animal mort. Esteu sorpresos? Segons expliquen els lleonesos, un talp gegant sortia cada nit del seu cau i destruïa l'obra dels picapedrers i artesans de la catedral, i per això van tardar tants anys per acabar-la. Al final, el van caçar i van posar la seva pell sobre la porta, a tall d'escarment. El cert és que les tasques de construcció de la catedral van ser llargues i penoses, amb fonaments defectuosos, seqüeles de terratrèmols, incendis, despreniments... Al final, la ciència va dictaminar que el talp era, en realitat, la closca d'una tortuga que va arribar a la catedral, però ningú no sap com. 

13.00 Obrir la gana pel Barrio Húmedo 

Des de la plaça de la Regla, enfilem el carrer de Mariano Domínguez Berrueta, que apareix a l'esquerra. Aquesta artèria ens condueix a la plaça Mayor en un trajecte que amb prou feines dura deu minuts. Si no tenim pressa, que a Lleó és mala consellera, ens podem desviar una estona. Passejarem per carrers estrets i bulliciosos, dominats per un enrenou simpàtic i que responen als noms de la Paloma, Cardiles, Platerías o la Plegaria. La plaça respecta l'estètica tradicional, amb edificis amb porxos per arrecerar-se de la pluja. Està presidida per la façana barroca de l'antic Ajuntament. Si hi arribem un dimecres o un dissabte, les parades del mercat que ocupen la plaça ens faran veure que som en un lloc amb molt ambient: el Barrio Húmedo. 

Aquest barri és el cor de la zona de tapes de la ciutat. Pel que sembla, el seu nom prové precisament de la proliferació de bars, tavernes, restaurants i locals de menjars casolans i bon vi. És aquí on lleonesos i visitants es perden prenent chatos amb l'apreciat vi de la terra, acompanyat per un assortiment gairebé infinit de tapes boníssimes en qualsevol combinació imaginable. De fet, aquesta zona fa dos mil anys que fa honor a la seva fama: aquí es van assentar els mercaders, comerciants i gent de qualsevol profit que seguien les legions romanes. 

A la part sud de la plaça Mayor, oculta a la dreta al començament del carrer de Santa Cruz, sorgeix l'humil carrer de Matasietes, per on passarem. No ens deixem enganyar; pel que sembla, el 1330, els partidaris de l'infant don Juan Manuel, convenientment regats a la taverna del Tío Joroba, van tenir un enfrontament de capa i espasa amb rivals de la facció del rei, Alfons XI. El desenllaç de l'encontre va acabar donant nom al carrer. 

Matasietes desemboca al cor del Barrio Húmedo: la plaça de San Martín. Aquí ens veurem desbordats per l'oferta, així que tenim dues opcions: preguntar algun lleonès o aventurar-nos seguint el nostre instint i la nostra gana. A la mateixa plaça hi ha La Bicha (tel.: 987 256 518), el millor lloc per demanar una tapa de botifarró, i El Rebote, reconegut per les seves croquetes. Just davant de la plaça, neix el carrer Carnicerías, on se situa La Gitana, amb embotits de la terra. I si caminem tot just 200 metres cap a l'esquerra des de la plaça, arribem al carrer Castañones. Al número 2 hi ha El Garbanzo Negro (tel.: 659 014 844), amb unes tapes de cigrons espectaculars. 

Si el que volem és asseure'ns còmodament i que ens serveixin en un local únic, una bona elecció és La Bodega Regia. És al carrer Regidores, 9-11. Hi arribarem si, des de la plaça de San Martín, enfilem Azabachería i girem a la dreta, per la plaça del Conde Luna, que desemboca a l'esmentat carrer; es tracta d'un passeig de deu o quinze minuts fins a un edifici del segle xvi, on ens serviran plats com el colomí estofat o els pebrots del Bierzo.

Primera tarda 

16.00 Anem al gra 

Després de dinar, desfarem les nostres passes fins a la plaça de San Martín. Aquí podem prendre un cafè mentre pensem en la següent parada. Es tracta de la plaça del Grano, a tres minuts caminant pels carrers de Zapaterías i Fernández Cadórniga. Deu el seu nom al fet que aquí se celebrava el mercat dels cereals. També es feien públiques les mesures oficials de pes i es pregonaven les ordenances municipals. 

En el seu moment, aquesta plaça empedrada era la primera parada dels pelegrins que feien el Camí de Santiago. Els pelegrins entraven a la ciutat per la Porta de la Moneda, que dóna nom a un carrer que s'obre al costat sud de la plaça. A terra podem apreciar una placa amb la silueta de l'antiga portalada. 

17.30 Amb rumb cap a San Isidoro 

Deixarem els límits de la ciutat medieval per tornar cap al centre històric, una zona pràcticament per als vianants. El recorregut no ens suposarà més de deu minuts. Sortim pel carrer de la Rúa, al costat nord de la plaça del Grano, fins arribar al carrer Ancha, el més famós de Lleó, i el més antic, ja que segueix el traçat de l'antiga via romana que duia des del riu Bernesga fins al campament de la Legio VII Gemina. Ens aturarem per entrar a la farmàcia Merino (carrer Ancha, 3; tel.: 987 254 227). Per un moment, pensarem que el temps s'ha detingut l'any de la seva fundació, el 1827: ornaments de marbre a l'aparador, prestatgeries de noguera, sostre teginat d'inspiració mudèjar... I segueix oberta més d'un segle i mig després. 

A l'altre costat del carrer Ancha ens espera el carrer del Cid, ja al Barrio Romántico. Al final del carrer, ens trobem amb un altre monument espectacular: la reial col·legiata de San Isidoro, del segle xiii. Obre de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h, i diumenges i els dies festius només al matí. El juliol i l'agost amplia una hora l'entrada. 

De cap manera no ens podem perdre la visita al panteó dels primers reis de Lleó. Si contemplem el sostre, ens quedarem bocabadats. Davant dels nostres ulls apareixen uns frescos espectaculars, plens de color i força, que representen passatges de la Bíblia i aspectes de la vida quotidiana de l'època. Se l'anomena la capella Sixtina del romànic, i amb raó. 

19.00 De visita a Gaudí 

A la sortida, anirem a la dreta per Ramón y Cajal, en direcció a la plaça de Santo Domingo, a uns 400 metres. En arribar-hi, ens cridaran l'atenció dos edificis singulars. Un és la Casa de Botines, encàrrec d'una important empresa tèxtil de finals del segle xix al genial Antoni Gaudí. El creador de la Sagrada Família es trobava a la veïna Astorga, treballant al palau Episcopal, per la qual cosa va acceptar el projecte. El seu vistós exterior modernista de pedra calcària està presidit per la imatge de sant Jordi triomfant sobre el drac, un homenatge de Gaudí a la seva terra catalana. A la planta baixa, a més d'una sucursal bancària, actualment hi ha la sala cultural de l'Obra Social de Caja España (tel.: 987 292 712).

 L'altre edifici és el Palau dels Guzmanes, seu de la diputació i de tall renaixentista. Igual que la Casa de Botines, té l'entrada per la plaça de San Marcelo, just al costat de Santo Domingo. La columnata del pati interior és fantàstica. 

20.30 Acomiadem el dia amb una animada vetllada

Arriba l'hora de començar a acomiadar-nos d'una intensa jornada. Recomanem tornar al carrer de les Varillas, creuar el carrer Ancha i agafar el carrer que surt just davant. Es tracta del carrer Cervantes, una zona de molt ambient nocturn. Si preferim una vetllada animada, no hi ha res com el Gran Café (Cervantes, 9; tel.: 987 272 301), on pot ser que tinguem la sort de presenciar un espectacle de música en directe. La cerveseria La Céltica (al davant; tel.: 987 230 774) és un altre clàssic de la nit lleonesa. No pot faltar, a tall de "bona nit", un passeig per la plaça de la Regla per contemplar la façana il·luminada de la Catedral.

Segon matí  

10.00 Porta a la modernitat

En aquesta segona jornada ens dedicarem a descobrir la cara més moderna de Lleó. Visitarem una de les zones amb més impuls de la ciutat, les Eras de Renueva, al costat del curs del riu Bernesga. El seu eix principal és l'avinguda dels Reyes Leoneses. Començarem amb una visita alMuseu d'Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) (avinguda dels Reyes Leoneses, 24; tel.: 987 090 000). El primer que crida l'atenció és la seva façana colorista, impactant i original; un homenatge dels arquitectes Luís Mansilla i Emilio Tuñón a les vidrieres de la catedral. L'accés és gratuït i acull exposicions trencadores, que anuncien les avantguardes del segle xxi.

11.00 Arquitectura del segle xxi

Seguint per l'avinguda dels Reyes Católicos en direcció al centre, ens adonem de l'aposta per l'arquitectura que ha fet Lleó com a senyal de la seva moderna identitat. És un agradable passeig d'un quilòmetre per una avinguda ampla i tranquil·la. Destaquen el flamant Auditorio (avinguda dels Reyes Leoneses, 4; tel.: 987 244 663), obra també de Mansilla i Tuñón, amb els seus finestrals de travertino romà de blanc immaculat, o la seu de l'Ente Regional de la Energía (al número 11). L'Edificio de Usos Múltiples, seu administrativa de la Junta de Castella i Lleó, es troba en l'avinguda paral·lela dels Peregrinos. I, gairebé sense adonar-nos-en, haurem arribat a la plaça de San Marcos.

12.00 On sempre s'és benvingut

Aquest espai diàfan és la porta d'entrada a l'Hostal de San Marcos(plaça de San Marcos, 7; tel.: 987 237 300). Som davant d'una obra mestra de l'arquitectura plateresca que transmet una profunda sensació d'energia. Va ser monestir, convent, hospital i hospici per als pelegrins que afrontaven les dificultats del Camí de Santiago. També va ser presó. Francisco de Quevedo va ser el seu reu més il·lustre. Va estar empresonat des del desembre de 1641 fins al juny de 1643. Actualment, és un confortable parador nacional.

13.00 Esbarjo al parc

Aprofitem per creuar el riu Bernesga pel pont per als vianants de San Marcos. A l'altre costat es troba el parc de Quevedo, un dels preferits pels lleonesos. Disposa d'estany amb aus aquàtiques soltes, un petit jardí botànic, zona de jocs infantils... Potser ens haurem d'apartar i tot per deixar passar un paó.

Segona tarda

14.00 Parada i fonda

Ja que som tan a prop del Parador de San Marcos, cometríem un error si no provéssim l'excel·lent carta del restaurant Rey Don Sancho (tel.: 987 237 300). Una altra alternativa és desfer les nostres passes per l'avinguda dels Reyes Leoneses per, després de desviar-nos a la dreta per Alcalde Pérez de Lima, arribar al carrer de les Campanillas. Al número 1 se situa el Restaurante Cocinandos (tel.: 987 071 378). Els joves xefs Juanjo i Yolanda hi demostren, amb el seu menú que canvien cada cinc o sis dies, que han après bé les lliçons de mestres com Juan Mari Arzak.

16.00 Trobada amb el riu

Resituats a la plaça de San Marcos, cal decidir la ruta per tornar al centre. La més directa ens portaria per la senyorial Gran Vía de San Marcos, fins a les places de Santo Domingo i San Marcelo. Un trajecte d'un quilòmetre en línia recta.

Si disposem d'un xic més de temps, podem vorejar el riu Bernesga pel passeig de la Condesa de Sagasta, molt agradable. Aquesta via tan poblada d'arbres, juntament amb el passeig de Papalaguinda, va ser durant molts anys, i encara ho és, un escenari perfecte per a les parelles d'enamorats. També podem creuar el Bernesga pel pont per als vianants de San Marcos, caminar al costat del riu cap a l'esquerra pel passeig de Salamanca i tornar a creuar-lo pel pont de l'avinguda de Palencia. En qualsevol d'aquests dos casos, acabarem a la glorieta de Guzmán el Bueno, on hi ha l'estàtua de l'il·lustre lleonès que va pagar el preu de sacrificar el seu fill durant la defensa de Tarifa.

17.30 El pols de la ciutat

Des de Guzmán el Bueno, enfilarem l'avinguda d'Ordoño II, l'eix de la vida comercial de Lleó; un carrer ple d'establiments amb les millors marques de roba, complements, electrònica, mobles, rebosteria... Es l'indici que la capital lleonesa es troba en un moment de plenitud. Però arriba el moment de començar a acomiadar-nos-en. Deu minuts més tard serem altre cop al carrer Ancha, l'artèria que regula l'ànim de Lleó. És el moment de perdre'ns pels seus carrers plens d'història i gent hospitalària.

Siguis com siguis, tenim un pla per a tu

Per als sofisticats 

No hi ha res com allotjar-se a l'establiment més insigne de la ciutat: el Parador de l'Hostal San Marcos (plaça de San Marcos, 7; tel.: 987 237 300). No sempre es pot dormir en un verdader monument. Això sí, condicionat per tal que la nostra estada només sigui sinònim de confort.

Gaudir del relax Lleó és una ciutat moderna i cosmopolita, en la qual podem combinar els relaxants passejos amb una visita a Balneapolis (Modesto Lafuente, 3). És un spa urbà amb els últims tractaments per deixar-te el cos i la ment com nous.

Per als més aventurers Molt esperit s'ha de tenir per afrontar experiències tan agosarades (però alhora estimulants) com el parapent; una de les activitats de lleure actiu que més bé s'adapten a la geografia lleonesa. Parapente Ciconia (Víctor de los Ríos, 31) té zones de llançament a La Vecilla i Rodiezmo.

Per fer amb amics

No hi ha res millor que ajuntar-se amb els amics i emular Fernando Alonso! Arbolio Aventura (tel.: 650 084 446) organitza competicions per a grups, fins i tot amb trofeus, a l'Indoor Kart León (tel.: 615 191 086). Es tracta d'un circuit cobert a Santa Olaja de la Ribera, a menys de dos quilòmetres de Lleó, amb les màximes garanties de seguretat i de descàrrega d'adrenalina.

Per fer amb la família

Per gaudir d'una jornada de diversió, res millor que el Museo de la Fauna Salvaje (tel.: 987 735 381), a Valdehuesa Boñar, a 55 km al nord de Lleó. A poc més d'una hora amb cotxe, ens trobarem als estreps dels Picos de Europa, al costat de l'embassament de Pomar. El parc té un petit zoològic, amb animals solts (aus, cérvols, senglars, llops...) i un museu amb diorames que reprodueixen ecosistemes de tot el món.