Primer matí 

10.00 h - Art amb majúscules: el Triangle de l'Art

Hi ha una gran varietat, quantitat i qualitat en l'art de Madrid, i encara que només passem 48 hores a la ciutat, no podem anar-nos-en sense haver trepitjat algun dels millors museus del món. 

Podríem començar la nostra escapada madrilenya apropant-nos al Triangle de l'Art (Reina Sofía, Prado i Thyssen). Ja que visitar-los tots ens serà impossible, ens concentrem, per a aquesta primera visita, en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía . 

Dins d'aquest museu, tot és fantàstic, però hem de tenir en compte que no ens podem perdre, com a mínim, la segona planta. Allà trobarem el Guernica de Picasso i una formidable col·lecció de quadres de Dalí. 

I encara que sortim amb un munt d'imatges al cap, hem de recordar de fixar-nos en els impressionants ascensors de vidre i el conjunt de l'edifici, obra dels arquitectes José de Hermosilla i Francesco Sabatini.

12.00 h - Pel barri de Las Letras

Després de visitar el Reina Sofía, estaria bé perdre'ns pel barri de Las Letras (situat a poc menys de cinc minuts d'allà) i respirar el Madrid més intel·lectual i literari. Als seus carrers van viure algunes de les figures més rellevants del segle d'or espanyol, com Quevedo, Góngora o Lope de Vega. També tenien la seu en aquesta zona alguns dels corrals de comèdies d'aquella època, dels quals ja només queda el record. Si finalment hem visitat el museu i necessitem descansar una mica, podem asseure'ns en alguna de les terrasses de la plaça de Santa Ana, des de la qual veurem la façana del Teatro Español (un d'aquests antics corrals de comèdies). 

Una altra opció és gaudir d'una canya al carrer Huertas, anomenat així per l'existència d'hortes fins al segle XVI. En aquest carrer, haurem d'anar mirant el terra, si no ens perdrem una de les curiositats d'aquest lloc: la calçada està coberta de citacions en prosa i en vers d'autors com Cervantes o Calderón de la Barca. Si les cames responen, continuem caminant, que hi ha molt per veure i divertir-se. En aquest carrer, ens toparem amb una gran varietat de botigues, que van des de les més tradicionals a les més avantguardistes. Abans de dinar, podríem apropar-nos també al número 87 del carrer Atocha. Allà es trobava la impremta de Juan de la Cuesta, on es va fer la primera edició de la primera part d'El Quixot el 1604, com recorda una placa commemorativa. 

Primera tarda 

14.00 h - Canyes i tapes

Aprofitant que som en un barri on hi ha de tot, el més sensat seria buscar un bon lloc i quedar-nos-hi a dinar. Si volem anar de tapes, només hem de deixar-nos caure per la plaça Cánovas del Castillo i entrar a l'Estado Puro, on trobarem tapes tradicionals de disseny i unes bones canyes ben tirades. 

Si en canvi preferim asseure'ns tranquil·lament i gaudir d'un ambient més recollit, podem provar a La Vaca Verónica (Moratín, 38), on ens enlluernaran amb una carta sense pretensions però plena de plats deliciosos, en especial els pedrers de vedella. 

Per rematar el dinar, podríem anar a la plaça de l'Ángel i prendre'ns un cafè al Café Central; un lloc mític on fa més de vint anys que hi fan un concert de jazz diari. Mai no han fallat i la qualitat dels músics és excel·lent. 

I ja que estem per aquí, fem un salt fins al proper carrer d'Atocha i anem a veure el Teatre Häagen-Dazs Calderón, un dels edificis més bonics del centre, inaugurat el 1917 amb el nom de Teatro Odeón. 

16.00 h - Un "retir" obligat

Per afrontar el que ens queda del dia, res millor que prendre'ns-ho amb calma i fer una passejada per El Retiro, on podrem veure una de les poques estàtues dedicades al diable que hi ha al món. És la font de l'Ángel Caído, obra de l'escultor Ricardo Bellver. La imatge representa el moment en què Llucifer és expulsat del paradís i condemnat a l'infern, amb una serp enroscada al voltant del coll. Aixecada el 1855, és una de les atraccions d'aquest pulmó verd situat en ple centre de Madrid. 

Al nostre passeig pel parc serà impossible no fixar-nos en un edifici força curiós, el Palacio de Cristal. Es va construir el 1887 amb motiu de l'Exposició de les Filipines i està "inspirat" en el famós Crystal Palace de Londres.

En general, aquests jardins d'El Buen Retiro són ideals per anar a veure amb els nens obres de guinyol, fer un tomb amb barca per l'estany, etc. Precisament, l'estany d'El Retiro és un dels llocs més emblemàtics. Antigament, fins i tot, hi havia un escenari al mig de l'estany on es feien representacions de teatre de petit format els diumenges i concerts de música clàssica. 

Als voltants del parc, hi ha un parell de llocs més de visita obligada: un, a la sortida sud, al costat del passeig del Prado, és el carrer Claudio de Moyano, més conegut com la Costa de Moyano i famosa per les paradetes de venda de llibres que estan instal·lades al costat del reixat del Jardí Botànic. L'altre és l'estació d'Atocha; la primera estació ferroviària d'Espanya en trajectes nacionals. L'hivernacle interior ens deixarà bocabadats.

18.00 h - La ruta més castissa

Sortint d'El Retiro, agafem el carrer Antonio Maura, la carrera de San Jerónimo i ens encaminem a la plaça Mayor. Pel camí, gaudirem del sabor antic i castís d'altres segles, gràcies als tradicionals comerços que venen des de peinetas fins a violetes de caramel. Una vegada a la plaça Mayor (on els diumenges es munten parades per a col·leccionistes de segells i monedes) no podem perdre'ns l'arc de Los Cuchilleros. Potser aquesta és la més famosa de les nou portes de la plaça. Feta per Juan de Villanueva, la porta dóna accés a nombrosos bars i restaurants. 

Encara que encara no sigui l'hora de sopar, val la pena que ens aturem al Restaurant el Sobrino de Botín, fundat el 1725. Un restaurant, que més enllà de la seva qualitat gastronòmica, és famós perquè figura al Llibre Guinness de rècords per ser el restaurant més antic del món... en actiu, lògicament. Una altra opció és tastar un típic cocido madrileny a la taverna La Bola o al Restaurant Lhardy, on trobarem una dels millors cocidos de Madrid. 

Abans de sopar, apropem-nos a la famosíssima i televisiva porta del Sol. Allà trobarem dos dels símbols més fotografiats de la ciutat: la placa que marca el quilòmetre zero de les carreteres radials espanyoles i l'estàtua d'El Oso y el Madroño (escut d'armes de la ciutat). 

20.30 h - Descans a La Latina

El dia ha estat llarg i profitós, i sobre nosaltres plana la imprescindible nit madrilenya. Aprofitant que som a la part vella, quedem-nos a sopar a La Latina. Aquesta zona, animada els set dies de la setmana, reuneix tal quantitat de llocs que el problema és triar-ne un, però per anomenar algunes opcions, anotem els noms de La Posada de la Villa (c/ Almendro, 13), El Viajero (plaça Cebada, 11) o especialment el popular Casa Lucio, guardonat amb un Sol Repsol, per tastar la seva especialitat, els ous de Lucio...

Podem menjar des d'uns típics ous trencats o tripa, fins a un bon entrepà de calamars, apte per a les butxaques més ajustades. En canvi, per als paladars més exigents i les economies més alleujades també trobarem alternatives de qualitat. 

23.30 h - Més enllà de la "moguda" madrilenya

Acabat el sopar, no podem acabar el dia sense prendre unes canyes i gaudir del Madrid més canalla en llocs com la taverna El Bonanno (un dels locals més de moda de la zona) o La Corolla, on combinen bon vi amb bona música. 

I si no tenim pressa per anar a dormir, entrem al Berlín Cabaret; un local on la diversió està assegurada gràcies a les actuacions d'humoristes, mags i cabareteres. 

En canvi, si els nostres gustos s'apropen a ambients més sofisticats, només hem de moure'ns una mica per la ciutat. En aquelles hores no hi ha problemes de trànsit i arribarem ràpidament als llocs de la gent guapa de Madrid, com el Castellana 88, Fortuny, El Confidencial, Bisú o Novísimo. 

En qualsevol d'aquests podrem acabar la nit, però vigilem l'hora, perquè demà hi ha més Madrid.

Segon matí 

09.30 h - Sense presses

Comencem el nostre segon i últim dia a Madrid, fent una cosa típica entre els madrilenys un diumenge al matí o un dia festiu: fer un volt pel Rastro, el mercat a l'aire lliure més gran d'Espanya. 

Hi podrem trobar des dels típics records fins a artesania, roba de segona mà, discs, llibres usats, cromos, segells, mobles antics i, en general, gairebé tot allò que siguem capaços d'imaginar. 

En aquest petit univers, on és millor no entrar si no estem fets a prova d'aglomeracions, el més recomanable és perdre's i buscar pacientment mentre veiem personatges tan imprescindibles com el venedor de neules o el pallasso que reparteix globus i somriures entre els nens.

12.00 h - La Castellana: Monuments i compres exclusives

Canviem de tema i anem del Madrid "vell i estret" al modern i monumental. I és que una de les coses que més sorprèn al que arriba a la capital és la monumentalitat de les places, els edificis i els palaus. Potser els madrilenys ja hi estan habituats, però no els que visiten la ciutat per primera vegada. 

La Biblioteca Nacional, amb una façana imposant, i la propera plaça de Colón, amb els jardins del Descubrimiento a la part est, en són dos bons exemples. 

Fer tot el passeig de La Castellana a peu podria deixar-nos exhaustos, però sent l'eix principal de la ciutat es mereix una visita. A dreta i esquerra, trobarem ministeris, ambaixades i les seus dels bancs més importants. Aquest és el Madrid actiu i empresarial de les noves icones (la Torre Picasso o la Torre Europa en el complex empresarial AZCA, entre d'altres) que amaga moltes sorpreses. 

Una d'aquestes és el Museu d'Escultura a l'Aire Lliure (sota el pont Enrique de la Mata Gorostizaga). Allà, podrem contemplar escultures de Botero, Chillida i altres artistes contemporanis.

En canvi, per als que no vulguin patir un empatx "monumental" tenim el pla B: Anar-nos-en de compres per la "Milla de Oro" de Madrid. Un conjunt de carrers on es reuneixen les botigues més luxoses de la ciutat. 

Durant el nostre passeig per La Castellana, arribarem a l'estadi Santiago Bernabéu. Allà podrem desviar-nos per endinsar-nos pels carrers Serrano, Ortega y Gasset, Príncipe de Vergara, Velázquez, Jorge Juan...

A cada pas ens trobarem amb una nova temptació: Versace, Dolce&Gabanna, Hermès, Chanel, entre altres firmes a Ortega y Gasset. Loewe, Adolfo Domínguez o Cartier al carrer Serrano, per posar alguns exemples. Una meravella per als sentits, però tot un desafiament per a la butxaca.

Segona tarda 

13.30 h - Temple futbolístic

A aquesta hora ja hi ha gana i ja és hora d'anar buscant un lloc per dinar. I ja que som a La Castellana, podríem fer una cosa poc habitual però espectacular: apropar-nos fins a l'Estadi Santiago Bernabéu i tastar un garrí de primera en algun dels dos restaurant que hi ha a l'interior: el Puerta 57 i el Real Café Bernabéu. Mentrestant, podrem observar en viu i en directe la gespa i l'estadi que trepitgen les estrelles del Reial Madrid. 

Si anem amb tota la família, el millor serà visitar abans el museu i deixar que els nens (i els no tan nens) es distreguin amb tanta copa i tant record. Per als poc futbolístics, sempre es podrà trobar taula en algun restaurant de Concha Espina. A l'Antiguo Cachirulo (Concha Espina, 4) podrem tastar les seves espectaculars carns a la brasa (estil aragonès). A José Luis (c/ Rafael Salgado, 11), recomanat per la Guia Repsol, tindrem una altra oportunitat per complir amb la tradició i tastar un bon cocido madrileny, l'especialitat de la casa. 

16.30 h - Cafè il·lustrat

Deixem el futbol i tornem al Madrid il·lustrat. I com que és l'hora del cafè, podríem agafar el metro al Santiago Bernabéu i baixar a Colón. Apareixerem al passeig de Recoletos, on buscarem el número 21. Allà es troba el cafè literari per excel·lència de la capital: el Café Gijón. 

Des de 1888, aquest lloc imprescindible, on durant la postguerra es feien xerrades, tertúlies i debats culturals, reuneix la flor i nata de les lletres i les arts madrilenyes. És estrany anar-hi a fer un cafè i no topar-se amb alguna cara coneguda. És un lloc perfecte per descansar llegint el diari i agafar forces per a l'última etapa del nostre viatge. 

18.00 h - Cor canalla

Abans de submergir-nos a Chueca, el barri canalla per excel·lència, ens apropem a passejar per l'entorn de la plaça de Callao. Aquest lloc és un dels centres neuràlgics de la ciutat i punt de trobada de molts madrilenys. Als carrers trobarem cinemes, podrem passar una tarda de compres a grans magatzems i botigues, i descansar prenent un cafè en alguna terrassa. A només cinc minuts d'allà, descobrim el lloc on finalitzarem la nostra ruta madrilenya: Chueca. Aquest conegudíssim barri madrileny, situat al costat de la Gran Vía i entre els carrers Fuencarral i Barquillo, és famós per l'esperit de llibertat, convivència i diversió. Les places de Chueca, del Rey i Vázquez de Mella són el centre de l'activitat. 

Durant tot el dia, aquests carrers bullen amb gent que "arregla" el món mentre prenen un cafè o fan la penúltima canya. Els seus carrers han estat escenari de múltiples pel·lícules, especialment de Pedro Almodóvar, com Átame, amb Antonio Banderas. La influència de Chueca és tal que apareix també en un bon nombre de cançons de la música espanyola. Aquí podrem comprovar l'altra cara de Madrid; n'hi ha prou amb passejar-hi pels carrers mirant aparadors de tot tipus. Els més atrevits podran optar per tallar-se els cabells a l'estil surrealista, però també s'hi poden comprar galindaines, contemplar grafitis i, sobretot, comprar roba de segona mà a molt bon preu, cosa que servirà de record per tornar-hi una altra vegada.

Més informació aquí.