Primer matí 

10.00 h - Els Reales Alcázares a la Sevilla àrab

Comencem la nostra aventura sevillana desplaçant-nos fins a la plaça del Patio de Banderas, al barri de Santa Cruz, per visitar una de les seves principals meravelles arquitectòniques: els Reales Alcázares. 

Utilitzat per allotjar els membres de la casa reial i els caps d'Estat que visiten la ciutat, l'Alcázar (fortalesa, en àrab) es va construir després de la conquesta de la ciutat per part dels àrabs, allà a l'any 712. Encara que l'ideal és visitar tot el conjunt, estem obligats a no perdre'ns el Palau de Pere I i el Jardí del Estanque. 

A més, aquesta visita tardarem a oblidar-la perquè la nostra roba s'impregnarà d'una intensa olor de gessamí: la típica aroma dels Reales Alcázares. El Palau de Pere I és la fita més important de l'art mudèjar civil i un regal per a mirades sensibles a l'art. El Jardí del Estanque és un monument al refinament i a la delicadesa que ens deixarà sense paraules i amb l'ànim renovat. 

12.00 h - La catedral, l'orgull de la ciutat

Abandonem els Reals Alcázares i caminem tan sols dos minuts fins a la plaça del Triunfo per admirar l'indiscutible símbol de la ciutat. La catedral de Sevilla sorprèn per la quantitat d'estils que aglutina (almohade, mudèjar, gòtic, renaixentista, barroc, acadèmic i neogòtic) i per la immensitat de les seves dimensions. 

L'haurem de mirar amb calma perquè val la pena veure cada racó. Però la part que s'emporta totes les mirades és la Giralda: el campanar de la catedral. Inspirada en el minaret de la mesquita Kutubia de Marràqueix, els dos terços inferiors d'aquesta torre de 104 m d'alçària corresponen al minaret de l'antiga mesquita de la ciutat, i la part superior és una rematada renaixentista afegida pels cristians per allotjar-hi les campanes. 

A dalt de tot hi ha el Giraldillo; una escultura de bronze que representa una dona amb túnica, que porta una palma en una mà i un escut guerrer en l'altra, i que ha estat restaurada recentment. 

Primera tarda 

14.30 h - Festa gastronòmica

Arriba l'hora de menjar. Al costat de la catedral, trobarem la plaça de los Venerables i entrarem, sense dubtar-ho gens, al Restaurante Santa Cruz. El seu aire típicament andalús (us podeu fixar en les fotografies dels toreros, els cartells d'època i els caps de braus que pengen de la paret) serà perfecte per donar-nos un homenatge amb unes bones racions de peixet fregit i una bona tapa de pernil. 

Si en canvi volem un lloc una mica més acollidor i íntim, podem anar al restaurant La Albahaca (a la plaça Santa Cruz, 12, també a tocar de la catedral), on per un preu mitjà-alt quedarem més que satisfets. 

16.30 h - De compres per Sierpes

Després d'haver menjat com a senyors, podem fer la digestió mentre passegem tranquil·lament en direcció al carrer comercial per excel·lència de la ciutat: el carrer Sierpes. Al final d'aquest carrer hi havia la Presó Reial de Sevilla, en la qual va estar pres Miguel de Cervantes. 

Allà hi trobarem de tot: bars, cafeteries, botigues de roba, de records (dels més refinats als més kitsch), la gegantina Librería Beta -que ocupa l'espai de l'antic teatre imperial- o confiteries com La Campana, on per un preu assequible pots menjar tota mena de dolços i pastissos, com per exemple un espectacular tortell de crema. Prenguem-nos-ho amb calma que en aquest carrer l'oferta és rica i variada. No hi ha pressa, però sí que estarà ple de gent; a Sevilla es viu al carrer fins i tot a l'hivern.

19.30 h - Sevilla donjuanera

Sortint del carrer Sierpes, desfem el camí pels carrers Álvarez Quintero i Mateos Gago, i en deu minuts tornarem a estar als evocadors carrers del Barri de Santa Cruz. Passejar al capvespre pels seus carrers estrets i observar els patis coberts de flors i les cases senyorials que apareixen a cada cantonada és un plaer com n'hi ha pocs. 

La plaça de Doña Elvira (antic corral de comèdies on, segons la llegenda popular, hi ha la casa de la mítica doña Inés de Ulloa, l'amor impossible de don Juan Tenorio), el número 4 del carrer Justino de Neve (exemple típic de casa-pati sevillana) o el poètic carrer de la Pimienta (lloc on va viure una de les grans del teatre espanyol, María Guerrero) són racons imprescindibles que no ens hem de perdre. Gaudim-ne i no perdem cap detall d'aquest barri completament inoblidable. 

21.30 h - Sopar, fino i flamenc a Triana

El nostre primer dia a Sevilla ha estat complet, però és hora de sopar i hem de moure'ns. Així que invertim vint minuts a creuar el Guadalquivir pel Pont de San Telmo i baixar pel superconegut carrer Betis fins a trobar-nos amb el restaurant Abades Triana, situat al número 69. Des del gran finestral que s'obre al seu menjador, podrem contemplar com llueix un altre dels monuments imprescindibles de la ciutat: la Torre del Oro. 

Aquesta preciosa torre almohade -construïda al començament del segle XIII- ha estat capella, magatzem de pólvora i presó, i, actualment, allotja el Museu Naval Torre del Oro de Sevilla. Sopar amb aquestes vistes serà tot un privilegi. A més, aquest monument és millor veure'l de nit il·luminat. I per prendre'ns una copeta abans d'anar a dormir, aprofitarem que som a l'animat barri de Triana perquè apropar-nos al Rejoneo (c/ Betis, 31), on sentirem bon flamenc i ens atendran de primera, o a l'Anselma (c/ Pagés del Corro, 49), un clàssic de Sevilla on podrem prendre un finito mentre gaudim de bona música en directe i alguna sevillana o una altra per ambientar-se del tot. I demà més...

Segon matí 

10.00 h - De la plaça d'España al passeig pel Guadalquivir

Comencem el nostre últim dia a Sevilla trepitjant l'espectacular plaça d'España, enquadrada a l'interior del Parc de María Luisa. Construïda arran de l'Exposició Iberoamericana de 1929, els seus 200 m de diàmetre deixen bocabadat tothom que la visita per primera vegada. 

La seva forma semicircular simbolitza l'abraçada entre Espanya i les seves antigues colònies, i mira cap al riu Guadalquivir com a ruta a seguir cap a Amèrica. Recórrer-la amb tranquil·litat i descobrir els seus incomptables racons requereix una bona estona, però no fer-ho seria tot un pecat. El 1999, la plaça va donar la volta al món quan al cineasta George Lucas se li va acudir incloure-la en el segon episodi de la mítica Star Wars. 

Una altra alternativa, tan atractiva com la primera, ens porta al riu, essència de la ciutat. Molt a prop del parc hi ha el riu Guadalquivir i hi haurà més d'un vaixell disposat a portar-nos a descobrir Sevilla des d'un altre punt de vista. Així, de passada, descansem una mica...

12.00 h - El cor verd de Sevilla

I evidentment, no podem marxar sense conèixer la resta del Parc de María Luisa, conegut per la seva gent com el Central Park espanyol. Aquest enorme pulmó verd sevillà deu els seus orígens als ducs de Montpensier, els quals, el 1849, van adquirir el Palau de San Telmo i van encarregar al jardiner francès Lecolant la construcció d'un gran jardí que estigués d'acord amb la majestuositat de l'edifici que acabaven de convertir en la seva residència. 

Encara que ja hàgim castigat les cames a la plaça d'España, serà un plaer deambular per les seves senderes i gaudir dels arbres, escultures i nombroses glorietes, entre les quals destacaríem la de la Glorieta de la Infanta María Luisa Fernanda de Orleans, ja que allotja una escultura que recorda qui cedí els jardins a la ciutat, el 1893. 

Una altra opció més tranquil·la i descansada és fer un volt en cotxe de cavalls pels seus voltants... Per aquesta zona, en veurem per tot arreu.

Segona tarda 

14.30 h - Últimes tapes

Després d'un matí relaxat al parc, en sortim per anar a menjar i encarar el final de la nostra primera aventura sevillana. Així que prendrem el passeig de las Delicias en direcció al centre fins a arribar al carrer Adriano, situat al casc antic, poc abans d'arribar al Pont d'Isabel II. 

Allà, al número 24, trobarem el Bar Taquilla, on podrem acomiadar-nos del tapeo menjant-nos-en una de xampinyons farcits o una de papas amb sípies (per plorar de bones!). També d'ambient popular, el Restaurant Sabina (carrer Dos de Mayo 4, a cent metres del carrer Adriano) és una altra bona opció per menjar com els àngels. El seu pescadito fregit i el rosbif de bou són excel·lents.

16.30 h - Sevilla torera

I com de Sevilla només se'n pot sortir per la porta gran, doncs abandonem el lloc on hàgim menjat i aixequem el cap per contemplar la mítica plaça de braus de la Maestranza. La seva façana barroca pintada de blanc i ocre daurat és una meravella. 

Als voltants de la plaça, veurem estàtues dedicades als toreros sevillans que més hi han triomfat, com Curro Romero. Si som molt aficionats als toros, podem visitar el Museu Taurí de la Real Maestranza de Caballería. 

Allotjat sota les graderies de la plaça, recorre la història de la festa nacional a través d'una completa col·lecció de cartells taurins, fotos, vestits de torero, bronzes, rajoles i escultures. 

17.30 h - Compres tradicionals i de moda

Per finalitzar, fem un cop d'ull a la Sevilla artesanal de la ceràmica i la terrissa. Podem trobar des de motius decoratius d'origen islàmic fins a traçats barrocs del s. XVIII, passant per clàssics dissenys italianitzants del s. XVI. 

La producció de ceràmica artística es localitza principalment al barri de Triana (venint de la Maestranza, podem creuar el Pont d'Isabel II i ficar-nos-hi de ple) i s'inicia en l'època islàmica. Encara avui, molts d'aquests ornaments continuen sent protagonistes en una infinitat de racons d'aquesta ciutat. 

Tampoc no ens oblidarem de destacar les peces artesanals de La Cartuja -firma fundada el 1839 per Charles Pickman-, que podrem trobar per tot Sevilla, i l'arrelada tradició d'utilitzar mantellines, usades en Setmana Santa i en casaments (fins i tot moltes núvies substitueixen el tradicional vel per aquesta peça). 

A més de l'artesania, la ciutat s'ha convertit en els últims anys en un important centre de moda gràcies a modistes locals de la talla de Victorio i Lucchino o Toni Benítez. 

Paral·lelament, es continuen mantenint també els tradicionals mercats ambulants a l'aire lliure, com el Mercadillo del Jueves (cada dijous al carrer Feria del Barri de la Macarena), el Mercadillo de la Pava (els dissabtes a l'illa de la Cartuja) o el Mercadillo del Parque Alcosa dels diumenges, situat a l'avinguda Juan Carlos I (al costat de l'antiga estació del telecabina de l'Expo 92) on els col·leccionistes filatèlics poden adquirir segells i monedes.