A començaments del segle XX, gràcies a la seva situació privilegiada al cor dels Pirineus i a un pas de França, Jaca es va convertir en un iman per als turistes, que, amb la seva arribada, van forçar la reestructuració de la ciutat. L'arquitecte lleidatà Francisco Lamolla va ser l'artífex del nou eixample, que va sorgir després de fer caure la muralla el 1915. Si recorrem la ciutat a peu, podem contemplar edificis d'estil art nouveau, Sezession vienesa o liberty italià, tots variants d'una mateixa tendència que es va barrejar amb elements propis de la construcció pirinenca.

El passeig arrenca davant de la imposant ciutadella medieval de San Pedro, a l'avinguda del Primer Viernes de Mayo, on sorprenen les motllures de la Casa Borau (número 5), de l'arquitecte Cases Lamolla, una versió geomètrica del corrent conegut com Sezession vienès. Al mateix carrer, destaquen també les garlandes de la Casa Valero (número 12) o l'afilat capitell de la Casa La Rubia (número 7), construïda segons el patró de la famosa Casa de les Punxes barcelonina.

El veí carrer Mayor no es queda enrere i homenatja el modernisme al número 17, amb elements decoratius neogòtics. En el número 20, cal entrar a la farmàcia Borau per veure els mobles d'època que encara conserva. El 32, la façana s'inspira en l'arquitectura andalusí; els plànols els va signar el prestigiós arquitecte saragossà Francisco Albiñana. Altres exemples de visita obligada són l'esplèndid casalot del marquès de la Cadena, a la plaça del mateix nom, de modernisme manifest als balcons i al mirador; o el número 10 del carrer Echegaray, on criden l'atenció les roses de la seva portalada de fusta, curiosament inspirades en la secció d'una col.

Per completar el recorregut, val la pena visitar dues obres singulars de l'arquitecte Francisco Lamolla situades als afores: el Seminario Conciliar, d'iniciativa religiosa, i el nou escorxador, de caràcter civil, amb detalls de forja característics de l'arquitectura industrial de l'època. Abans de concloure la ruta, ens desplaçarem a 18 quilòmetres de Jaca, en direcció al pas fronterer de Somport, per visitar l'estació de Canfranch. L'edifici, en fase de restauració, és un colós de 240 metres ancorat entre muntanyes. Concebut per l'arquitecte Fernando Ramírez de Dampierre i inaugurat el 1928, tenia com a missió sorprendre els viatgers que arribessin amb tren al territori espanyol. I encara ho continua fent, encara que arribem en cotxe.