Havia de ser una urbanització als afores de Barcelona, a la zona de la muntanya Pelada, una ciutat jardí en la qual es construirien 60 habitatges. El projecte mai no es va acabar, però Antoni Gaudí va deixar per a la posteritat un espai màgic i exòtic: el Parc Güell.
Situat a la part alta de la ciutat, on actualment és el barri de Gràcia, el projecte inicial estava pensat com a residència per a la nova elit industrial de principis del segle XX. Entre la jet set del moment es trobava el promotor del projecte, Eusebi Güell, que va encarregar a Gaudí un complex en el qual s'unís la cultura catalana tradicional amb la modernitat. L'arquitecte, però, encara va voler anar més enllà i, aprofitant el desnivell de la muntanya, va concebre el recinte com un camí d'ascens espiritual.
L'espectacularitat del parc comença a l'entrada. Gaudí la va col·locar a la part més baixa del terreny i va envoltar el recinte amb un gran mur que pretenia aïllar-lo de la bullícia. La muralla neix als dos pavellons que flanquegen el reixat de ferro forjat por on s'entra al parc. Aquests dos edificis es van concebre com a porteria i administració, respectivament. Gaudí es va inspirar, per fer-ne el disseny, en el conte infantil Hänsel i Gretel.
Hi ha pocs immobles més a l'interior del recinte. Dels 60 del projecte, només se'n van construir dos: la residència de Gaudí i actual museu, i la Casa Trias. L'altra finca edificada que hi ha al parc ja existia. L'arquitecte només la va reformar perquè pogués habitar-la la família Güell.
Després de creuar la porta, deixem a l'esquerra les cotxeres i comencem l'ascens per l'espectacular escalinata decorada amb un cèlebre drac de ceràmica, que ens condueix cap al que pretenia ser el mercat dels habitants de la comunitat, un recinte format per 86 columnes de sis metres d'alt que, a més de suportar el pes de la plaça que hi ha a sobre, serveixen de canalització perquè les aigües pluvials arribin fins a la cisterna que es va construir al subsòl.
El sostre del mercat és una mena de plaça pública i és una zona espectacular envoltada per un banc ondulant revestit de ceràmica, que es va concebre per ser el punt de trobada cívic i religiós dels habitants de la urbanització. Ara com ara, és un mirador des del qual es gaudeix de les vistes sobre la ciutat.
El parc no és només una meravella arquitectònica sinó també una obra d'enginyeria. La urbanització tenia un total de tres quilòmetres de camins en un terreny muntanyós amb 60 metres de desnivell. Per salvar aquesta dificultat topogràfica, Gaudí va dissenyar tres viaductes de pedra i maó que evoquen llocs tradicionals de la geografia catalana com santuaris o grutes.
El final del camí és el calvari. En aquest lloc s'havia de construir una capella, però finalment va esdevenir un monticle amb tres creus de pedra, que s'inspiren en les coves prehistòriques que es van trobar en aquest mateix lloc.
- Si viatgeu en família, podeu visitar el Parc d'Atraccions del Tibidabo.
- Si us agrada la natura, podeu fer senderisme per qualsevol de les rutes de la serra de Collserola.
- Si preferiu alguna cosa d'aventura, podeu sobrevolar en globus Barcelona i els seus voltants.
- Si preferiu un viatge cultural i històric, no us perdeu el Barri Gòtic de Barcelona.
Agraïments:
Ajuntament de Barcelona. Parcs i Jardins