Entre els pobles més coneguts d'aquesta ruta hi ha Arcos de la Frontera. Aquesta localitat gaditana s'assenta sobre un turó, a 96 metres d'altura, sota el qual flueix el riu Guadalete. La plaça del Cabildo, situada al capdamunt de la població, ens serveix de mirador. Allà hi ha l'imposant castell, antiga fortalesa musulmana i, des del 1493 fins al segle XVIII, residència dels ducs d'Arcos. Avui és propietat privada. Al costat, l'església de Santa María, aixecada sobre una antiga mesquita, va tardar sis segles a poder-se acabar.

El desnivell aconsella una visita tranquil·la, descendint des de dalt per perdre's per un laberint de carrerons i patis. A les cases trobarem també les empremtes d'un passat senyorial. La sumptuosa residència dels comtes d'Águila o el Palau Mayorazgo, que guarda a l'interior el pati més antic de la ciutat, en són una bona prova.

Les estretes travessies són la base de nombroses esglésies i convents. En l'actualitat, només un continua funcionant, el de Las Mercedarias. Tot i que és de clausura, les monges preparen gustosos pastissos i dolços, que venen als visitants del poble. 

Ningú no hauria de marxar d'Arcos sense haver gaudit d'un capvespre des d'un dels miradors. El d'Abades, per exemple, ofereix un bell paisatge a la vista, amb l'església de San Agustín de fons.

Deixem Arcos i seguim el camí, que ens portarà a algun dels dinou pobles blancs que queden per visitar. El primer el trobem a uns 20 quilòmetres: Algar, conegut perquè té una església amb un inesperat estil mexicà. 

La ruta ens condueix també a municipis com ara Prado del Rey, el Bosque o Ubrique, famós per la seva artesania de cuir. També a Villaluenga del Rosario, on es refugiaven els bandolers del segle XIX. Zahara de la Sierra és monument nacional, alhora que un poble bufó, productor d'oli i coronat per un castell àrab inexpugnable durant segles. Més enllà de l'embassament de Zahara apareix Grazalema. Situat als peus del parc natural amb el mateix nom, aquest poble gaudeix de reconeixement per la indústria tèxtil tradicional que hi predomina. 

Ja a l'extrem més oriental, hi trobem Torre Alháquime, un municipi petit i tranquil de carrers costeruts, molt pintoresc. I de tornada a Arcos, tancant el cercle, val la pena aturar-se a Bornos, visitar el seu llac i recórrer els carrers i els jardins que van sorgir al voltant de l'alcàsser de Fontanar.