El model de casetes va evolucionar des de les estables a les tendes de campanya i finalment es van establir casetes pròpiament dites, cada vegada més acurades i amb més diners invertits arribant al model de personalització d'avui en dia, amb moltes de privades a les quals accedir és tot un luxe. Malgrat això, hi ha unes pautes comunes en la construcció i en els seus motius, com les lones en franges verd-i-blanques o blanc-i-vermelles, el mitget amb motius barrocs i el nom de la caseta o la barana que fa de "terrassa". 

Els sevillans que tenen casetes pròpies fan d'elles un centre social rebent cordialment amics i familiars en un ambient relaxat i alegre, oferint les delícies de la terra i convidant al cant i al ball. Els qui no tinguin amistats amb caseta sempre són benvinguts en les regides per cases regionals, els sindicats i partits polítics, els districtes de la ciutat, etc., d'accés lliure a qualsevol hora del dia i de la nit. En l'actualitat el nombre de casetes que conformen la Fira ascendeix a unes 1050 i cada any segueix sumant.

Dins de l'explosió de folklore local que inunda la setmana destaca el cant i el ball típic, és a dir, les sevillanes. Tant ràpides com lentes, de temes regionalistes, amor, toros, etc., són aptes per ballar en parella i sempre hi haurà un empostissat disposat per a això a la caseta. Encara així la magnitud de la festa la fa diversa i també hi ha casetes en les quals l'ambient el posen altres sons i orquestres allunyats de la tradició andalusa. Una altra festa que no pot faltar són els toros i per això se celebren paral·lelament a la Maestranza corregudes amb les grans figures del moment, cada tarda devers les cinc. 

Amb els últims raigs de sol projectant-se sobre les casetes, els cavalls abandonen el recinte i les bombetes il·luminen la nit. És l'apogeu de cada jornada festiva, els carrers són envaïts per la gentada i la música i el ball el copen tot mentre comença la peregrinació de caseta en caseta per buscar el millor ambient i companyia. 

I comença el desenfrenament de la mà dels líquids que reguen la Fira. Són els vins tradicionals de Jerez i Sanlúcar de Barrameda respectivament, el fi i la mançanilla, que es consumeixen en grans quantitats acompanyant viandes com el pernil, les gambes, el formatge o el pescaíto. El relleu, sobretot entre la joventut, l'està prenent el Rebujito. 

Però no és l'únic que s'ingereix, ja que a certes hores es fa necessari reposar forces amb el clàssic caldito con hierbabuena, aliment necessari per continuar la nit amb energia. Ja al final de la jornada s'imposa un reconstituent en forma de xocolata calenta abans d'anar al llit o simplement per afrontar un nou dia d'activitat sense fi.