Santa Bàrbara, a Alacant

Rescatem de la història aquells edificis que avui són visitats i que abans van servir per defensar comarques i ciutats com la del Castell de Santa Bàrbara a Alacant, la Torre de Calahorra a Elx, el Castell de Sagunt o el de Peníscola.

Sobre un mola rocosa de 166 metres d'altitud atalaia l'horitzó el Castell de Santa Bàrbara. En aquest enclavament únic, no només el recinte fortificat té mil i una batalles per explicar. En els pendents del promontori, denominat Banu-lQatil pel geògraf musulmà Al-Idrisi del segle XII, s'hi han trobat restes arqueològiques de l'edat del bronze, ibèriques i de l'època romana. 

La fortalesa, no obstant això, data del segle IX, època de dominació musulmana. El 4 de desembre de l'any 1248, dia de Santa Bàrbara, i d'aquí en ve el nom, l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi, va arrabassar aquest emplaçament estratègic als musulmans.

El castell es divideix en tres recintes. El primer és el més elevat i té els vestigis més antics de la fortificació. Aquest espai és conegut com el nom de La Torreta, ja que és ubicada a la torre de l'Homenatge. A la Torreta s'hi troben importants dependències com el parc d'enginyers, l'antic hospital, la casa del governador i l'antiga alcassaba, situada a l'esplanada més elevada coneguda com a Mascle del Castell. 

Al recinte intermedi s'hi troben les més fastuoses instal·lacions, fruit d'una remodelació conclosa l'any 1580, com el Saló Felip II, l'antic Cos de la Tropa davant l'ampli Pati d'Armes, les ruïnes de l'Ermita de Santa Bàrbara o el Baluard de la Reina. 

Al tercer recinte s'hi troba el Revellín del Bon Repós, on es troba el monument al militar alacantí Félix Berenguer de Marquina. 

La Torre de Calahorra, a Elx

A l'interior del nucli urbà de la ciutat, situada entre la plaça de Santa Isabel i el carrer Uberna, s'hi troba la singular torre fortificada de Calahorra. D'origen àrab i datada la seva construcció del segle XII, pertanyia a l'antiga muralla d'Elx. 

El segle XV es va construir un edifici annex, que consta de soterrani i dues plantes, un magatzem de blat que va acabar fent d'alfòndec, casa pública destinada a la compra i venda de blat. Avui en dia hi ha la Subdelegació del Govern de la Generalitat.

Castell de Sagunt

En un privilegiat promontori que domina la Mediterrània hi ha situada la fortalesa de Sagunt, un impressionant castell format per set recintes amb els seus noms respectius: l'Almenara, l'Albacar, el Pati d'Armes, la plaça dels Estudiants, la de Sant Ferran, la Ciutadella i la Barrania. 

Resulta d'especial interès la plaça d'armes, on es conserven els vestigis més importants de les construccions romanes anteriors a la dominació musulmana i castellana, com el fòrum municipal, una cisterna tallada a la roca, les fonamentacions de la basílica, altres restes d'edificis religiosos i la plaça pública. 

Castell de Penyíscola

Al castell de Peníscola la llum del sol es reflecteix a les blanques parets. Situat dalt d'una petita península, en el punt més elevat de la ciutat, conjuga tota la intel·ligència musulmana en la construcció d'inexpugnables fortaleses. De planta quadrada, el té cinc torres d'igual forma en base. 

Jaume I va arrabassar la plaça als musulmans el 1233 per a posteriorment ser cedida als templaris. L'enigmàtica ordre va emprendre una profunda remodelació de l'estructura i una refortificació, el resultat de les quals és la silueta definitiva del castell. L'any 1411 el papa Luna va establir-hi la seva residència. Les dependències del pontífex estan perfectament preservades.