L’altra cara de les Falles

Més que ninos, els ninots són esforçats monuments que ornamenten la ciutat per unes setmanes

Del parot al ninot

Molt de temps ha hagut de transcórrer perquè d’aquell parot o llum de peu de què feien ús els artesans de la ciutat s’hagi arribat a convertir en les mastodòntiques construccions que avui es poden veure. Aquell utensili va començar a ser cremat cada primavera en ser innecessari amb l’allargament del dia. En una astuta maniobra, l’Església va intentar pal·liar el paganisme de la tradició fent-la coincidir amb la vespra de sant Josep, patró dels fusters.

Aquest utensili allargat va començar a poc a poc a ser vestit amb robes de manera que adoptés forma humana, com un espantall. Així, de forma natural, va començar a satiritzar personatges locals i es va configurar el ninot amb materials com teles velles i cera. Després vindrien els cadafals, carcasses per a sostenir en peu els ninots o les seves composicions, cada vegada més elaborades. 

Expressió d’alçària

En el segle XX el cartró pedra va facilitar aquest art i actualment s’utilitzen materials fàcilment emmotllables com el poliexpan, aptes també per a plasmar tot el cromatisme de què fan gala aquests gegants. Autèntics monuments que faran de València un gran museu a l’aire lliure des de la nit del dia 15 seguint la tradició de la "plantà". Encara que avui en dia, atesa l’aparatositat d’alguns muntatges es poden veure les primeres peces muntant-se amb l’ajuda de grues fins i tot quinze dies abans de la setmana gran.

I és que les falles solen comptar amb diversos metres d’alçària, les més ambicioses arriben als 30, magnitud del tot esglaiadora per a qui les contempla a peu de carrer. Es componen de figures de cartró pedra sustentades per una carcassa de fusta, materials preparats per a cremar-se sense problemes. Se solen acompanyar de rètols que expliquen el significat de cada escenografia. 

Un any de preparatius

Si totes les grans ciutats preparen al llarg de l’any les seves festes patronals, és pot dir que a València l’esforç és major encara. Artesans, pintors, escultors i molts altres professionals treballen durant mesos per a construir els gegantins protagonistes que adornaran els carrers. Aquests es fan per encàrrec de les diferents comissions falleres, quasi 400. 

Al seu torn, les comissions organitzen activitats durant tot l’any per a recaptar fons que mantinguin viva la festa i els asseguren una falla digna. L’hegemonia d’aquestes obres serà efímera, però encara així l’esforç serà recompensat en veure València convertida durant una setmana en una exhibició vivent d’art i color.

Reduïdes a cendra

Tot aquest conjunt d’imatgeria popular serà consumit per les flames el dia 19 de març a la nit amb la famosa "cremà", amb la incineració de tots els ninots, excepte un. Aquest ninot guanyador tindrà l’honor de no ser cremat a la foguera i de conservar-se al Museu Faller. Els monuments, 386 en la present edició, es doblegaren davant el poder del foc i crearan una escena que cada any deixa bocabadats a locals i forasters.

L’art de la sàtira

Però aquí no sols compta la tècnica i les hores de treball invertides a modelar les figures. Darrere de la festa de les Falles s’amaguen altres aspectes i és una festa amb crítica i llibertat d’expressió. Les composicions tenen un caràcter satíric i posen en la palestra, i de quina manera, temes d’actualitat i ofereixen visions més o menys posicionades o compromeses. Aquest afany per tocar el costat feble ha sigut alguna vegada amenaçat, encara que per fortuna els artistes fallers fan pinya davant qualsevol censura.