Milers de persones es troben a València amb motiu de les falles, un espectacle màgic

Moltes ciutats es preparen durant tot l'any per a quan arribi la seva data assenyalada, per celebrar el seu patró i guarnir els carrers de colors. 

Però si n'hi ha que donen més feina i que necessiten més preparatius, aquestes són les falles valencianes, que commemoren sant Josep. Unes festes intenses en què les gammes cromàtiques més variades es perden finalment entre les flames i la pirotècnia. 

Se celebra la setmana del 15 de març, uns dies en què aquestes figures gegantinesconegudes com ninots s'apoderen de la ciutat. A més de construccions ambicioses, aquestes escultures són verdaderes obres d'art, en què els creadors inverteixen molt de temps durant l'any per veure-les reduïdes a cendres. Aquest dissortat final crea en l'espectador una barreja de pena i eufòria mentre els colossos es van arrugant.

Les falles són una festa declarada d'Interès Turístic Internacional. Tot i que també se celebren en altres poblacions circumdants a València, és a la capital on adquireixen la màxima expressió i es posicionen com un dels atractius més rellevants entre les festes espanyoles.

No en va, són dies en què l'humor, la imaginació i l'espectacle somriuen els visitants en una impressionant exhibició d'art i colors. Un resultat que busquen amb afany artesans, escultors, pintors i molts altres professionals que s'encarreguen de crear les obres. I també per les comissions falleres, que al llarg de tot l'any intenten obtenir ingressos per mantenir viva la festa i el propi ninot.

Història

De l'origen de les falles s'afirma que es remunten al començament del segle XVIII. Una teoria diu que els fusters feien cremar els parots, unes estructures en què penjaven els llums d'oli, ja que en arribar la primavera deixaven de ser necessaris. L'Església, per combatre el paganisme de la data va acabar fent-la coincidir amb la vigília de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.

A poc a poc, aquest parot va anar vestint-se amb roba per adoptar figura humana i llavors va començar també a al·ludir personatges, al principi del mateix barri. Així va sorgir el ninot i posteriorment els habitants van començar a confeccionar també els cadafals, de manera que es creaven monuments amb diversos ninots, que de les teles i la cera van evolucionar ja al segle XX al cartró pedra. Actualment s'utilitzen materials moderns com el poliexpan, fàcilment mal·leable.

Però no es tracta només d'artesania i diversió. Els cadafals expressen una gran varietat de visions més o menys posicionades sobre temes o personatges d'actualitat, en ocasions satíriques, que posen el dit a la nafra. Tant, que es comença a entreveure l'ombra de la censura, un mal al qual els artistes fallers no estan disposats a sotmetre's. Les falles solen tenir diversos metres d'altura, les més ambicioses poden arribar als 30 metres i es componen de figures de cartró pedra sostingudes en una carcassa de fusta. Solen incloure rètols escrits en català que expliquen el significat de cada escenografia.

La mascletà i la cremà

El tret de sortida es produeix amb la cridà, on el responsable de l'alcaldia i les falleres majors de l'any conviden els valencians a gaudir de les festes, des de dalt de tot de les torres de Serranos. Des d'aleshores i fins al 19 de març els dies i les nits a la ciutat del Túria es converteixen en alegria contínua, encara que les mascletàs comencen des de primers de mes.

Aquest famós terme es refereix a espectacles pirotècnics de petards i focs artificials, que quan esclaten creen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora i tenen lloc a la plaça de l'Ajuntament, a les dues de la tarda.

El dia 18 té lloc un altre acte molt emotiu, en el qual cada comissió fallera diposita rams de flors al mur de la basílica de la Verge dels Desemparats, patrona de València. La cerimònia s'acompanya lluint els vestits típics i desfilant amb les bandes de música cap a l'enorme reproducció de la santa que se situa davant la basílica. Les falleres dipositen flors formant un mantell multicolor per a la verge. L'última a fer l'ofrena és la fallera major de València. 

El dia 19 de març comencen els actes principals amb la despertá o diana. Al migdia arriba la mascletà principal, un dels espectacles pirotècnics més importants que es puguin veure i sentir. Finalment al capvespre es produeix la cremà o crema de totes les falles, excepte una. El ninot triat per salvar-se de la crema es vota prèviament i passa a ser conservat al Museu Faller. La resta, prop de 380 monuments, es consumiran davant dels ulls atònits de valencians i visitants en una nit màgica difícil d'oblidar.

Consulteu aquí tota la informació sobre les falles, la festa de la Comunitat Valenciana.

I no us perdeu la Guia de València en 48 hores! Amb tota la informació que necessiteu per treure el màxim partit a la ciutat.