Milers de persones es troben a València amb motiu de les falles, un espectacle màgic

Moltes ciutats es preparen durant tot l'any per a quan arribi la data assenyalada, per celebrar el seu patró i guarnir els carrers de colors. Però si n'hi ha unes que donen més feina i que necessiten més preparatius, aquestes són les falles valencianes, que commemoren Sant Josep. Unes festes intenses en què les gammes cromàtiques més variades es perden finalment entre les flames i la pirotècnia. 

La celebració és la setmana del 15 de març, uns dies en què les gegantines figures, anomenades ninots, s'apoderen de la ciutat. A més de construccions ambicioses, aquestes escultures són verdaderes obres d'art, en què els creadors inverteixen molt de temps durant l'any per veure-les reduïdes cendres. Aquest dissortat final crea en l'espectador una barreja de pena i eufòria mentre els colossos es van arrugant.

Les falles són una festa declarada d'Interès Turístic Internacional. Tot i que també se celebren en altres poblacions circumdants a València, és a la capital on adquireixen la màxima expressió i es posicionen com un dels atractius més rellevants entre les festes espanyoles.

No en va, són dies en què l'humor, la imaginació i l'espectacle somriuen els visitants en una impressionant exhibició d'art i colors. Un resultat que busquen amb afany artesans, escultors, pintors i molts altres professionals que s'encarreguen de crear les obres. I també per les comissions falleres, que al llarg de tot l'any intenten obtenir ingressos per mantenir viva la festa i el propi ninot.

Història

De l'origen de les falles s'afirma que es remunten al començament del segle XVIII. Una teoria diu que els fusters feien cremar els parots, unes estructures en què penjaven els llums d'oli, ja que en arribar la primavera deixaven de ser necessaris. L'Església, per combatre el paganisme de la data va acabar fent-la coincidir amb la vigília de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.

A poc a poc, aquest parot va anar vestint-se amb roba per adoptar figura humana i llavors va començar també a al·ludir personatges, al principi del mateix barri. Així va sorgir el ninot i posteriorment els habitants van començar a confeccionar també els cadafals, de manera que es creaven monuments amb diversos ninots, que de les teles i la cera van evolucionar ja al segle XX al cartró pedra. Actualment s'utilitzen materials moderns com el poliexpan, fàcilment mal·leable.

Però no es tracta només d'artesania i diversió. Els cadafals expressen una gran varietat de visions més o menys posicionades sobre temes o personatges d'actualitat, en ocasions satíriques, que posen el dit a la nafra. Tant, que es comença a entreveure l'ombra de la censura, un mal al qual els artistes fallers no estan disposats a sotmetre's. Les falles solen tenir diversos metres d'altura, les més ambicioses poden arribar als 30 metres i es componen de figures de cartró pedra sostingudes en una carcassa de fusta. Solen incloure rètols escrits en català que expliquen el significat de cada escenografia.

La mascletà i la cremà

El tret de sortida es produeix amb la cridà, en què el responsable de l'alcaldia i les falleres majors de l'any conviden els valencians a gaudir de les festes, des de dalt de les Torres de Serranos. Des de llavors fins al 19 de març els dies i les nits a la ciutat del Túria es converteixen en una joia contínua, tot i que les mascletaes comencen a principi de mes.

Aquest famós terme es refereix a espectacles pirotècnics de petards i focs artificials, que quan esclaten creen composicions musicals a través del soroll dels canons de pólvora i tenen lloc a la plaça de l'Ajuntament, a les dues de la tarda.

El dia 18 té lloc un altre acte molt emotiu, en el qual cada comissió fallera diposita rams de flors al mur de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. La cerimònia s'acompanya amb el lluïment dels vestits típics i la desfilada amb les bandes de música cap a l'enorme reproducció de la santa, que se situa davant de la basílica. Les falleres hi dipositen flors, que formen un mantell multicolor per a la Mare de Déu. L'última que fa l'ofrena és la fallera major de València.

Ja el dia 19 de març comencen els actes principals, amb la despertà. Al migdia arriba la mascletà principal, un dels espectacles pirotècnics més importants que es poden veure i sentir. Finalment al vespre es fa la cremà de totes les falles, excepte d'una. El ninot triat per salvar-se de la cremada es vota prèviament i passarà llavors a ser conservat al Museu Faller. La resta, prop de 380 monuments, es consumiran davant dels ulls atònits de valencians i visitants en una màgica nit difícil d'oblidar.