La petita localitat del pont de Montanyana, que amb les tres esglésies romàniques, les restes de dos castells i el pont romà potser és el nucli medieval més atractiu de la província d'Osca, és la porta d'accés al congost de Mont-rebei, on les ratlles o làmines verticals de roca semblen a punt de caure sobre la vall d'Àger i les aigües del pantà de Canelles. 

La pedra calcària de la regió i el pas del riu Noguera Pallaresa han escarpat el congost, llar natural del voltor, el trencalòs i l'àguila daurada, aus que s'observen sense dificultat, en especial durant l'època de cria, de desembre a juny.

Després de deixar el cotxe en un aparcament al costat d'una àrea de pícnic molt convenient, comença una aventura d'un quilòmetre de longitud i a més de cinc-cents metres d'altura. Malgrat que les panoràmiques són de vertigen, el pas s'ha condicionat amb baranes i bancs per contemplar-les sense perill. 

Habitat des de l'edat de bronze, el congost conserva tot l'encant dels camins que es recorren a peu. De fet, es tracta de l'últim congost dels Pirineus a resguard del trànsit rodat. El camí actual data de 1984, any en què l'empresa Enher el va excavar per compensar la desaparició de l'original sota les aigües, després de la construcció del pantà de Canelles. El primer era usat per llenyataires i nevaters, que portaven el gel de les altures a qui patia febres, quan no existien els frigorífics.

A l'inici de l'excursió, veurem a la dreta la torre de Girbeta o Montgai, una de les moltes que jalonen la regió, terra fronterera entre cristians i musulmans a l'edat mitjana. A prop, s'alça la silueta de l'ermita de la Mare de Déu del Congost (segle XI). 

Aquesta va substituir-ne una altra d'anterior, més propera a la riba. El motiu del canvi cal buscar-lo en un "miracle": pel que sembla, la imatge de la Verge apareixia cada matí on es troba el temple actual. Després que s'acabés la construcció del nou oratori, es va saber que tot havia estat un truc del rector del lloc per millorar l'emplaçament de l'església original.

Abans d'entrar al congost, venint de l'aparcament, ens espera una altra sorpresa: el pont penjant d'estil tibetà que salva el barranc profund o de la Massana, un simple aperitiu dels paisatges salvatges de què gaudirem a vista d'àguila.